1- EXCURSIÓ A L’ARC DE BERÀ I - 1909
Potser va ser en el viatge a Tarragona que van fer en Josep Jomés i en Francisco A. Canto Arroyo, l’any 1909, quan es va plantar la llavor del que seria l’Sport Ciclista Català. La UVE havia organitzat una sortida fins a la ciutat per saludar als seus ciclistes adherits, molt actius en aquella època, com en William Tarin, que ja havien organitzat la primera cursa internacional a Catalunya. Només dues persones es van presentar a les 2 de la matinada a la seu de la UVE per anar fins a Tarragona en bicicleta: en Jomés i en Canto Arroyo. A Sants se’ls va unir en Carlos Gràcia, que fou el primer capità d’excursions del club. En Jomés ja feia excursionisme, mentre que en Canto Arroyo era un periodista esportiu que també participava en alguna cursa.

2- EXCURSIÓ A L’ARC DE BERÀ II - 1909
“Pregària dels Ciclistes”, traducció del francès publicada al Butlletí de l’Sport Ciclista Català núm. 281, gener de 1936

Feu, Senyor, que diumenge que ve
l’aire sigui suau, el cel blau i serè
Feu, Senyor, que si el vent bufa fort
sia per darrera, i no em faci anar tort
Feu, Senyor, que vostra pluja tan bona
no em trobi molt lluny de Barcelona
Feu, Senyor, que quan apreti el calor
el raig d’una font em regali frescor,
Feu, Senyor, que entremaliats branquillons
no em facin anar a terra de tomballons
Feu, Senyor, que vostres cuidados divins
m’apartin els claus que hi han pels camins
Feu, Senyor, que si el tubular es desinfla
no em falti res de tot allò amb que s’infla
Feu, Senyor, que rodant a tot gas
no fregui per terra la punta del nas
Feu, Senyor, que no em quedi la cama enrampada
abans d’arribar dalt del cim d’una pujada
Feu, Senyor, que dels companys d’excursió
no n’hi hagi cap que sigui ganyó
Feu, Senyor, que sortim ben sovint
amb tot preparat, per no anar patint

3- GRUP DE CICLISTES EN RUTA I - Primer terç del segle XX
En aquest imatge destaca la diversitat en la indumentària dels ciclistes de les primeres èpoques del club. Una bona mostra del tipus de roba i complements que es duien en aquestes sortides inicials, i de l’ambient que s’hi respirava, amb un nombre important de participants. Als estatuts del club, presentats el 30 de gener de 1912, entre altres coses s’hi destacava com a finalitat del club “fomentar en el possible el ciclisme i especialment el turisme a Catalunya, contribuint amb les altres societats a l’esplendor del mateix, gestionant l’arranjament i conservació de les carreteres...”

4- GRUP DE CICLISTES EN RUTA II - Primer terç del segle XX
El mateix grup de la fotografia anterior, en un pas per un pont. Per diferenciar-se dels clubs esportius més competitius, l’any 1912, els fundadors del club van deixar ben clar quin era el seu lema: “Nosotros no levantaremos pedestales, nosotros no crearemos ídolos, nosotros no haremos más que trabajar leal y honradamente, á la clara luz del día, en bien y para bien del Ciclismo. El Sport Ciclista Català, dedicará todas sus energías y entusiasmos al fomento del ciclismo y muy especialmente del Excursionismo, que propagará con verdadero cariño, por entenderlo necesario á nuestra educación física y á la par conveniente como medio de relación continua entre los amantes del pedal hoy casi desconocidos por completo.”

5- CICLISTES A LA PLAÇA UNIVERSITAT DE BARCELONA - Primer terç del segle XX
Els primers anys, les sortides es feien des de la seu del club a la Barceloneta, però quan es va canviar de local, van passar a fer-se des de la Pl. Universitat, on fins i tot havia existit un quiosc amb el nom de l’Sport. El club integrava persones de tota la ciutat i aquell era el lloc cèntric on tothom podia trobar-se. Hi havia una organització quasi militar de les excursions, tot i que amb el temps es va anar relaxant: el banderí encapçalava la sortida i no es podia sobrepassar; el capità d’Excursionisme marcava el recorregut i era el principal responsable del grup; els socis anaven identificats amb un braçalet (obligatori fins l’any 1927) i les ordres es donaven a toc de xiulet o corneta...

6- GRUP DE CICLISTES APLEGATS EN UN CAMP DE VINYES - Primer terç del segle XX
A la primera excursió de l’Sport Ciclista Català, a Molins de Rei el 14 de gener de 1912, hi van participar més de 100 ciclistes. Un anunci publicat a La Vanguardia deia el següent:
“La Junta Directiva de esta Sociedad invita a todos los ciclistas de Barcelona a la excursión magna que con motivo de la creación de la misma tendrá lugar el domingo día 14 de enero de 1912. La hora de salida será a las seis y media de la mañana, reuniéndose en la plaza de la Universidad, junto al monumento del Doctor Robert dirigiéndose por la calle de Cortes, Carretera Real de Sans, Collblanch, San Feliu, hasta Molins de Rey, donde se celebrará un fraternal almuerzo y regresando a las once por San Vicens dels Horts, San Boy, Cornellá, Esplugas, Sans hasta llegar a la plaza de la Universidad donde se disolverá la excursión. A todos los asistentes se les regalará un billete con opción a un reloj de plata y una rica cigarrera que se sorteará a la llegada de todos los excursionistas.”

7- EXCURSIÓ A LA CREU DE L’ORDAL - 15 de març de 1914
El dia 15 de març de 1914, el club va organitzar una excursió fins a la Creu de l’Ordal per visitar el senyal de trànsit que hi havia posat el club “El Tándem”, antecessors de l’Sport Ciclista Català. Aquest tipus de senyals els sufragaven els ciclistes que s’encarregaven també del seu manteniment. L’SCC va recollir fons per instal·lar un altre senyal a l’Alt de la Maladona, a les Costes del Garraf.

8- EXCURSIÓ A CASTELLDEFELS – 15 de febrer de 1915
El 15 de febrer de 1914 va tenir lloc una excursió a Castelldefels, a l’inici de les Costes del Garraf. L’horari i la destinació de les sortides s’anunciaven al Butlletí del mes anterior i també en una pissarra a la seu del club. La sortida era a les 7 del matí des de la Pl. Universitat. Durant l’estiu, les sortides eren a les 4 o les 5 del matí. Rere la bandera que portava el capità, Carles Gràcia, una munió de ciclistes van creuar les poblacions del Baix Llobregat fins arribar a Castelldefels. Al barri de la Marina van comprar l’avituallament, que van consumir a les dunes de la platja. Com a totes les excursions dels primers anys, es va fer un sorteig d’algun objecte, en aquest cas una cartera; li va tocar al Sr. Giró. A més, el Sr. Corretger va fer donatiu d’un estoig amb una boquilla d’ambarí, que també es va sortejar i va correspondre al Sr. Rubio.

9- SORTIDA DE LA CURSA DE NEÒFITS “COPA MARQUÈS D’ALELLA” - 27 d’agost de 1916
Gràcies a algun patrocinador que oferia algun trofeu, material per a la bicicleta i també a vegades aportacions en metàl·lic, es muntava una cursa que portava el nom del mecenes. Alguns exemples destacats d’aquests patrocinadors van ser el Marquès d’Alella o el Marquès de Foronda, que van patrocinar curses organitzades per l’entitat, o fabricants de bicicletes com Sanromà o Montpeó i socis com Josep Banús, Josep Giró, Alfonso Bono o Joaquin Renom.

10- CICLISTES EN UNA SORTIDA DES DE L’ARC DE TRIOMF DE BARCELONA - Primer terç del segle XX
L’Arc de Triomf, al Passeig de Sant Joan de Barcelona (Salón Víctor Pradera, en aquells moments) era un lloc habitual des d’on sortien les curses organitzades pel club. Es feien curses de 50 km i 100 km, per a veterans i per a novells, i també el Campionat Social a partir de l’any 1914.

11- PAS DE CICLISTES PER UN CARRER EMPEDRAT – Primer terç del segle XX
El Campionat d’Excursionisme es va instaurar l’any 1915. Primer es donava un diploma de 1a, 2a o 3a classe si s’havia assolit un nombre mínim d’excursions; al final de l’any, el soci rebia el diploma o la medalla corresponent. Després ja es va premiar al soci que més excursions havia fet, amb premis força valuosos: trofeus, una bicicleta i, durant la postguerra, fins i tot una panera amb aliments. També es va passar de simplement comptar el nombre d’assistències a excursions a puntuar-les, cadascuna segons unes normes determinades al reglament d’excursionisme.

12- EXCURSIÓ A BEGUES - Primer terç del segle XX
Una excursió habitual del club a principis del segle XX era la que duia els ciclistes a Begues (Baix Llobregat), passant per l’ermita de Bruguers. L’organització de les excursions es feia a partir de les pàgines del Butlletí, on apareixien les rutes establertes de cada mes. A la seu del club també hi havia una pissarra amb el recorregut i l’hora de sortida. Els socis podien obtenir descomptes en les fotografies que es feien durant les excursions, i tenien també, la possibilitat de consultar mapes o de disposar dels itineraris de les excursions.

13- PAS DE CICLISTES PER UN TÚNEL - Primer terç del segle XX
Durant la dècada de 1920, alguns dels avantatges de pertànyer al club eren la recepció del butlletí oficial i una revista mensual, i també un diploma de routier (de 1a, 2a o 3a categoria en funció de si es feien els recorreguts de 50 o 100 km dins del temps establert. En cada sortida se sortejava algun objecte, i els socis també gaudien de descomptes i preus especials en viatges de tren o en botigues i tallers col·laboradors.

14- EXCURSIÓ A BENASQUE - Setembre de 1919
El mes de setembre de l’any 1919, l’Sport Ciclista Català va organitzar una excursió fins a Benasque per conèixer les centrals de producció d’energia del riu Éssera. Era una excursió mixta amb bicicletes i animals de càrrega. Tot i així, només van arribar fins a Sahún a causa de les diverses avaries que van patir durant el camí.

15- CICLISTES REUNITS DAVANT DEL BAR GRAN SPORT - Primer terç del segle XX
Als inicis del club, el Bar Sport, propietat de Francesc Castellà Pons, al carrer Diputació (cantonada Aribau) de Barcelona, era el punt de sortida i arribada de les excursions. Després, als anys 20, es va passar al Bar Nou Sport del carrer Floridablanca número 102, on els ciclistes del club es reunien després de les excursions per prendre vermut i comentar la sortida. Un altre bar de trobada era el Bar Gran Sport, a la cantonada Aribau-París.

16- GRUP DE CICLISTES EN EQUILIBRI - Primer terç del segle XX
“Aquell dia ja es va veure el local del C/Sant Miquel a la Barceloneta envaït per ciclistes de grans bigotis horitzontals, tocats amb gorres a ratlles, la típica bufanda en extrem atapeïda, les característiques mitges i pantaló molt similar al dels jockeys, calçant l’antic borseguí i guerrera de pana, amb les seves múltiples butxaques, set en total: quatre visibles i tres interiors. Lluïen orgullosos a la solapa la insígnia amb l’anagrama de l’Sport, que distingia als socis de la resta de ciclistes. Completava el conjunt uns guants de pell de be amb un pes de quasi un kilo que cobrien el dit polze, formant una massa compacta la resta de dits.” (E. Fondevila, octubre de 1914)

17- CAMIÓ PUBLICITARI DE LA FESTA DEL PEDAL – 7 de maig de 1922
Per a la Festa del Pedal de 1922, l’empresari Josep Cuatrecasas va guarnir un dels seus camions amb els colors de l’Sport Ciclista Català i va contractar una orquestra que tocava dins del camió mentre encapçalava la marxa dels més de 200 socis del club que hi van participar, des de la plaça del Cinc d’Oros fins a Badalona.

18- CICLISTES DE L’SCC A LA SORTIDA D’UNA CURSA - Primer terç del segle XX
En la foto podem veure un grup de ciclistes amb la indumentària del club, en una sortida competitiva. Durant la dècada de 1930, l’Sport Ciclista Català tenia un equip de competició, que l’any 1933 va arribar a la segona posició en la classificació dels equips nacionals que corrien la Volta a Catalunya (Copa Manuel Azaña). Entre els corredors destacats hi havia Josep Albert, campió social 8 vegades entre es anys 1934 i 1950.

19- PAS DE CICLISTES PER DAVANT D’UNA FÀBRICA - Primer terç del segle XX
Pel 35è aniversari de l’entitat, el propi Francisco Canto Arroyo, un dels fundadors del club, en un article titulat “Los pies en la arena, no” es referia a la crisi que hi havia al ciclisme competitiu durant els anys que es va fundar la nostra entitat. El fet que la bicicleta adquirís un altre sentit, com és el cicloturisme, va permetre a gent nova entrar a practicar aquest esport i donar-li un nou impuls.

20- DIADA MONTSERRATINA – 18 d’abril de 1948
El 18 d’abril de 1948, el CC Ebro organitzà per primer cop la Diada Montserratina, amb l’ofrena a la Mare de Déu d’un banderí amb l’escut de les diferents entitats. L’Sport Ciclista Català, com a entitat més antiga, va participar en els actes a través d’en Ramiro Espinosa. L’esdeveniment s’ha anat repetint cada any, al principi amb l’assistència d’un representant de les entitats més importants i darrerament en forma de pujada massiva de ciclistes al Santuari.

21- NOCES D’ARGENT DE L’SPORT CICLISTA CATALÀ – 25 de novembre de 1949
Els vint-i-cinc anys d’existència del club s’havien de celebrar l’any 1937, però la situació política del país no ho va permetre. No va ser fins el 1947, any del 35è aniversari que el club va fer una celebració adequada. Els actes es van anomenar l’Any de la Commemoració i es va lliurar al club la Medalla al Mèrit Ciclista (25 de novembre de 1949). La cerimònia es va fer a la tribuna de presidència de la darrera etapa de la Volta a Catalunya d’aquell any. A la foto, podem veure el president de l’entitat, Ernest Fondevila, posant la medalla al banderí que subjecta el capità d’excursions Vicente Tarin, davant la mirada del president del Comitè Nacional de la UVE, Sr. Alfredo Delgado.

22- EXCURSIÓ AL CASTELL DE MONTSORIU – 10 de setembre de 1950
Fotografia d’una sortida al Castell de Montsoriu (Breda). En aquesta època, la destinació de les excursions acostumava a ser alguna font, on es prenia l’esmorzar que es portava des de casa o es comprava en alguna masia de pagès. A l’anunci de les excursions es recordava l’existència de monuments per visitar a les poblacions per on es passava, ja que les sortides tenien un caire cultural.